DECLARACIÓ PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE LA COMARCA. 17 DE MARÇ 2005.

1- Hem tingut un somni. Hem vist que podem viure en una Anoia en què el desenvolupament és sostenible i es fa tenint en compte totes les persones i no tan sols uns pocs. No es pot afavorir només aquells que venen els terrenys per col•locar abocadors, línies d’alta tensió, molins o plantes contaminants. El desenvolupament ha de tenir en compte l’entorn i la natura; si no, es dóna una aniquilació de tots dos. Cal preservar aquesta riquesa natural i cultural que ens pertany a cada un de nosaltres i que és l’assegurança del futur. Fins i tot el conegut president del Banc Mundial reconeixia que “Una bona ecologia és una bona economia”.

2- Ens cal una Anoia respectuosa amb l’entorn i valenta en les decisions. No podem permetre que la destrucció de l’entorn de l’Anoia respongui a la dita castellana “pan para hoy y hambre para mañana”. I encara més quan aquest pa es paga a quatre rals i a canvi de cap servei o prestació per a la zona. Cal garantir una economia forta, duradora i sostenible; com succeeix en els països més desenvolupats. La profunda desconsideració que s’està donant vers l’entorn en aquesta comarca és pròpia de països subdesenvolupats, on la manca de formació, la ignorància i la desesperació porten a oblidar la primera necessitat: assegurar-se el pa d’avui i el de demà a curt, mitjà i llarg termini.

Els països més avançats de la Unió Europea ja fa molts anys que són conscients que per assegurar el desenvolupament cal tenir en compte el medi ambient. Només cal mirar països com Suècia, França, Finlàndia i Alemanya. Fins i tot països menys desenvolupats econòmicament, com Costa Rica, ja fa temps que han apostat per una protecció del medi ambient, creant grans parcs naturals, com a principal font de riquesa. I si tornem al Mediterrani, a part de França, zones com la Toscana, han estat molt estrictes en la seva planificació territorial, cercant una harmonia, entre les edificacions, la indústria, les viles i la natura. Totes aquestes propostes són un bé prioritari en cada un d’aquests indrets.

Per què no a l’Anoia? Una comarca, com la nostra, on hi ha una bellesa natural, arquitectònica i cultural totalment oblidada. Per què no s’opta, per exemple, pel turisme i l’agricultura sostenible? Cal comprometre’s en aquesta direcció veritablement. Perquè el que no pot ser és esmentar-ho i després no fer-hi res o, el que és pitjor, actuar en una direcció totalment oposada.

3- Aquesta plataforma, i en concret els signants d’aquest escrit, no està en contra ni dels molins, ni de les carreteres, ni de les presons, ni dels polígons industrials. Per descomptat que no! Entenem la seva necessitat. Però sí que ens oposem frontalment al fet que qualsevol d’aquestes infraestructures es faci:

(i) sense tenir en compte l’entorn on s’ubica –què hi fan desenes de molins gegants, més tot l’embalum que els acompanya, en un paratge d’una bellesa única com és la que envolta Pujalt?--;
(ii) sense una planificació seriosa
(iii) sense informar-ne a la població de forma plural
(iv) sense plantejar alternatives --realment, després de veure el trist i dramàtic tancament d’indústries a la comarca, és intel•ligent optar només pels polígons industrials? Que cada poble tingui el seu? No es pot pensar més? No es pot fer com a Itàlia on els municipis comparteixen despeses i guanys d’un polígon comú? No es pot replantejar el progrés de la comarca a través d’alternatives com és el turisme rural o indústries focalitzades, concretes i eficients? Cada poble omplirà el seu polígon?
(v) sense obtenir res valuós a canvi --què se li ha donat a la comarca a canvi de suportar un dels dos abocadors més perillosos d’Espanya com és el de Castellolí --que per cert filtra les seves aigües contaminades cap a Igualada--? Tenim a l’Anoia un tren eficient per comunicar-nos entre pobles i amb Barcelona? O encara depenem del cotxe i la carretera, una via molt més penosa per a l’entorn i de més risc per a les persones? Tenim la Biblioteca de Catalunya? Tenim una bona universitat, com Vic o Manresa? Què hem obtingut a canvi dels immensos molins de Rubió? Quatre duros per a cada poble i per a quatre propietaris? Realment s’ho val? Realment els veuran, aquests diners? S’han llegit la lletra petita dels contractes? Si no funciona, els retiraran? Tenim alguna zona protegida? Un parc natural? Només uns pocs espais amb una escassa protecció. Cap comarca no té el seu territori tan desemparat. Se sap el que això significa?

4- Una comarca que descuida el seu medi ambient necessàriament es convertirà en una comarca pobra que menysprea el que té. I una comarca pobra, relativament poc poblada, desconeixedora de la seva riquesa --que la nostre la té i és immensa--, ben comunicada, per carretera només és clar, amb Barcelona; sense una xarxa civil que reaccioni davant d’aquestes agressions, sense uns polítics interessats pel medi –cosa que és normal si ningú els ho exigeix--, al centre de Catalunya; una comarca així, com la nostra, té tots els números per convertir-se en el cau de serveis per a la capital i en la deixalleria de Catalunya. Aquí es faran centenars de molins i aquí es tirarà la brossa. La natura ja es contemplarà a un altre lloc. I els que vivim a la comarca, ens enriquirem essent l’abocador de Catalunya? No! La riquesa que comporta per a l’Anoia aquesta destrucció és insignificant, res! I la natura, un cop destrossada, és molt difícil de recuperar. Per què no s’aposta per un progrés respectuós amb l’entorn, amb la riquesa que ja es té i tenint en compte totes les persones que vivim aquí?

5- Davant de la destrucció de l’entorn, del patrimoni natural i cultural que s’està donant a l’Anoia i el profund desinterès que hi ha per part de molts polítics i d’alguns propietaris, un grup de persones hem decidit constituir-nos en una plataforma per assegurar-nos que aquest dany a l’entorn de la comarca com a mínim no es farà en el nostre nom. En tot cas es produirà sense el nostre consentiment. Una manca de consentiment que expressem a través d’aquest escrit i via web (www.salvemanoia.org).

6- Confiem que les reflexions aquí presentades fará que molts polítics sensibilitzats, que n’hi ha, així com ciutadans responsables, reaccionin i actuïn en conseqüència. Per descomptat, brindem la nostra col•laboració, tasca i suport a qualsevol iniciativa que vagi en aquesta direcció.

7- LA PLATAFORMA SALVEM L’ANOIA, A PART D’EXIGIR QUE EL DESENVOLUPAMENT A LA COMARCA SIGUI SOSTENIBLE, EN CONCRET REQUEREIX:

(i) una planificació territorial de la comarca conforme al medi ambient, que equilibri desenvolupament industrial, energètic i agrícola amb el respecte a l’entorn ambiental,
(ii) que de forma immediata s’iniciïn els tràmits per protegir les zones més valuoses de la comarca. En aquest sentit la plataforma Salvem l’Anoia ha presentat ja a la Generalitat al•legacions a la proposta d'ampliació de la Xarxa Natura 2000, perquè terrenys de la comarca entrin dins d’aquesta protecció de la Unió Europea. Se sap que l’Anoia és de les poques zones que no compta gairebé amb aquest privilegi? Si un mira el mapa de Catalunya, l’única comarca que no té gairebé espais protegits és l’Anoia. Sabem el que significa això? La proposta de protecció que fa la plataforma la trobaran a la pàgina web.
(iii) També es demana un compromís ferm amb la indústria, el turisme i l’agricultura sostenible. És a dir, no es pot afirmar que l’Anoia aposta pel turisme sostenible si s’empastifa d’abocadors, torres d’alta tensió i molins de vent. Per tant, demanem una paralització de la implantació de centrals eòliques gegantesques en paratges únics com és l’àrea de l’Alta Anoia.
(iv) I una aposta real per la recollida selectiva de residus. Si no volem abocadors, com és que a la ciutat més gran de la comarca, Igualada, no s’opta per una recollida selectiva de deixalles veritable, com la que es duu a terme a Premià de Mar o a Rubí on més del 60% de la brossa es recicla (gràcies, en part, al fet que un parell de dies a la setmana es recullen les deixalles casa per casa i qui no ho fa es veu obligat a pagar més responent al principi de qui contamina paga)?
(v) Proposem col•laborar --nosaltres i totes aquelles persones interessades en el tema -- amb Ajuntaments, i altres institucions, perquè promoguin els seus boscos, les seves ermites, els seus camps, les seves fonts i les seves tradicions, com alguns ja han començat a fer, i assegurin a la vegada un tipus de desenvolupament per a la seva vila.
(vi) Convidem i demanem a tots aquells grups, institucions i persones que estiguin d’acord amb aquest escrit –o amb part d’ell-- que s’hi adhereixin, participin, discuteixin els seus termes i treballin --com han fet molts amb una tasca impressionant fins ara-- en aquesta direcció (ho poden fer via pàgina web). Amb el benentès que els sotasignants estan d’acord en un inici, només amb aquest escrit i s’aniran adherint en funció de les propostes --aquells que es vulguin adherir a la plataforma de forma general també ho poden fer via web.
(vii) En suma, aquesta plataforma s’ha constituït per treballar, reflexionar i fer-nos més conscients que del nostre entorn no només en depenem nosaltres, la nostra qualitat de vida, sinó també les generacions futures. Estem convençuts que molts compartiran que un desenvolupament d’acord amb els valors de la sostenibilitat i els criteris humanitaris és possible.

PLATAFORMA SALVEM L’ANOIA
www.SalvemAnoia.org
info@SalvemAnoia.org